Sala Polivalent per a la celebració de cursos, tallers i reunions.
Aquesta primavera es va celebrar a St. Feliu de Pallerols (Girona) la primera trobada del Grup Ibèric d’Aigües de Bany Naturalitzades (GIABN). El centre escollit per a la trobada va ser la casa Mas Franch, que es un centre de transformació social i ecològica.
L'hort permacultural, un dels altres cors que batega a Mas Franch.
La trobada va estar marcada per les moltes absències d’assistents, degut a les dificultats en les comunicacions aèries per l’erupció de cendra del volcà islandès que va deixar fora de servei a mitja Europa. Tot i això va ser un èxit d’organització i la qualitat de l’aconteixement va èsser igualment remarcable i no se’n va veure ressentida.
La piscina natural actua com un imant per a tots.
Varen ser molt interessants els projectes visitats arreu de les comarques de la Garrotxa i el Baix Empordà. En concret es varen poder visitar tres piscines naturals executades per Projectes d’Aigua, i una per l’empresa Aragrup. Cadascun d’ells amb un sistema constructiu i una ressolució diferent, que va servir per poder mostrar a la resta d’assistents la linea de treball desenvolupada durant els darrers anys a Catalunya.
A Besalú, els assistents varem poder gaudir d'aquesta minuscula peça d'aigua i mantenir una interesant xerrada sobre la formació dels biofilms.
Especial menció reben també les xerrades i conferències a càrrec de Francesc Sabater, catedràtic d’ecologia de la UB i Eugènia Martí, investigadora del CSIC de Blanes, que varen exposar els seus treballs sobre els biofilms en els ambients fluvials.
Una bellissima piscina natural al bell mig de l'Empordà.
Curs de depuració d’aigües residuals
Aquest estiu de 2010 vam tenir la sort d’impartir a Centre Mas Franch un curs taller de depuració d’aigües residuals domèstiques. El curs va ser un èxit de participació ja que varem ser prop de 15 assistents així com alguns membres i col·laboradors de la casa que també van assistir-hi
L’arribada dels assistents va ser un divendres tarda, moment que varem aprofitar per a presentar-nos i impartir una classe teòrica sobre la depuració natural i els diferents sistemes o tècniques que actualment es fan servir. Molts del assistents ja tenien nocions, inclús havien realitzat ja algunes experiències pel seu compte.
Aquell vespre després del tradicional sopar de germanor, ja començàvem a constatar que estàvem davant un grup de gent molt maca i que el curs seria profitós per a tothom.
L’endemà, desprès d’esmorzar ens varem posar mans a la feina. El projecte escollit com a model per a treballar va ésser la depuració de les aigües residuals de la cuina de Mas Franch. Mas Franch sovint serveix 80 o 90 plats, i la quantitat d’aigua procedent de la cuina no es gens menyspreable. A banda d’aquesta important quantitat, cal saber que les aigües de la cuina tenen una càrrega orgànica forta, a més d’altres particularitats, com sabons, greixos i altes temperatures.
La descomposició d’aquesta aigua és molt ràpida i la generació d’olor és per tant quasi immediata, a diferència de la lentitud en la descomposició de les aigües negres. Es per aquest motiu que és va muntar un separador de greixos de poc volum, d’uns 150 litres, seguit d’un filtre horitzontal amb macròcits que minimitza l’aparició d’olors.
Al final d’aquests dos processos, l’aigua arriba a una bassa facultativa amb vegetació aquàtica on es de preveure que s’acabi d’estabilitzar, especialment pel que fa a la demanda biològica d’oxigen i les matèries en suspensió.
Tot el dissabte va ser un dia intens, ens varem repartir tasques i varem poder anar rotant per tal que tothom pogués aprendre d’allò que mes li interessava: preparació del terreny, mecanització del separador de greixos, connexions, drenatges, impermeabilització i soldadura de làmines d’EPDM, col·locació de graves, plantació de vegetació aquàtica depuradora…
Aquests dissenys a traves e sistemes naturals tambè persegueixen l’enretirada de nutrients i l’eliminació d’organismes patògens. Cal assenyalar que per a una eficient enretirada de nutrients el dimensionament hauria de ser major del que varem fer, però assolir aquest objectiu en concret no era necessari ja que els nutrients els volíem conservar per a la fertirrigació. D’aquesta manera doncs, l’excedent d’aigua procedent d’aquesta bassa facultativa es dirigiria cap al reg d’uns arbres fruiters autòctons que estaven a punt de plantar-se. Així doncs,el resultat final és: aprofitament d’aigua, aprofitament de nutrients, i cost energètic per a la depuració, zero. Per tant, cicle tancat, i d’un problema han sorgit com a mínim dos recursos, sense comptar els beneficis mediambientals per a la fauna i el beneficiós impacte paisatgístic d’un bonic jardí humit.
Diumenge ja començàvem a omplir d’aigua tot el sistema per tal que la vegetació plantada anés agafant i arrelant bé. A la tarda, i després de dinar, ens varem acomiadar entre abraçades, tot donant-nos telèfons i correus per no perdre el contacte.